La temporada del doblet

El Barça Borges va tornar l’handbol blaugrana a la glòria esportiva d’una secció plena d’èxits. El premi de la Lliga i la Lliga de Campions certifica una temporada esplèndida dels de Pascual, un equip que rememora els millors moments de la secció.

La secció d’handbol del FC Barcelona no guanyava el doblet (Lliga i Champions) des de la temporada 1999/2000, quan el Dream Team va aconseguir la gesta del 7 de 7. Aquests dos títols, més la Lliga dels Pirineus, arrodoneixen una campanya on l’equip va assolir l’excel•lència esportiva, oferint un estil propi i una imatge d’equip única tant a la Lliga Asobal com a Europa. El Barça Borges tornava a estar al primer pla de l’handbol continental.

El Barça Borges 2010/11 s’estrenava amb el primer títol de la temporada, la Lliga dels Pirineus guanyada contra el Granollers, i amb tres cares noves: el porter suec Johan Sjöstrand, el central Raúl Entrerríos i el pivot francès Cedric Sorhaindo.

Inicis amb dubtes

La derrota al primer duel directe amb el Ciudad Real, la Supercopa, va ser un cop i un avís per als de Pascual. L’equip mostrava encara un cert abatiment després de la final de la Champions perduda a Colònia a final de la temporada anterior, i necessitava donar el cop d’efecte per afrontar la nova temporada.

A la Lliga, la resposta va ser ben ràpida. Els blaugranes es van mostrar intractables des de la primera jornada, amb golejades ben consistents. Però a la Lliga de Campions, el debut va ser decebedor, amb una derrota al Palau davant el Rhein-Neckar Löwen, que es va complicar amb una altra ensopegada a la pista del Chambéry. Però tot i els entrebancs, els de Pascual es van anar superant i aconseguien resultats clau, les victòries ajustades a les pistes del CAI i del San Antonio i l’empat a la pista del Kiel.

Novembre de reptes

El mes de novembre es presentava decisiu en les aspiracions blaugrana. El Barça Borges va superar amb nota el repte dels tres duels consecutius amb rivals directes a la Lliga (Valladolid, Ciudad Real i Ademar). L’empat al Palau amb el Kielce va enterbolir una mica el bon moment dels blaugranes a la Lliga Asobal, ja que finalitzaven líders imbatuts. La victòria al Palau davant el Kiel va resultar balsàmica i encaminava els de Pascual en els seus propòsits europeus.

L’any, però, acabava amb el segon títol que el Ciudad Real arrabassava al Barça Borges, en la final de la Copa Asobal.

Després del Mundial de Suècia, que deixava set medallistes blaugrana, el Barça Borges reprenia la Lliga amb el mateix bon ritme que l’havia deixat, mentre a la Champions la mala sort es tornava a manifestar en forma d’empat amb gol final anul·lat a la pista del Rhein Neckar Löwen. L’equip blaugrana quedava tercer de grup i s’enfrontava als vuitens de final europeus al Veszprém, repten que superen però amb el contratemps de la lesió de Daniel Saric, que va restar un mes de baixa.

El moment de decidir

A la Copa del Rei, el Barça Borges no arribava a la final, en caure en semifinals davant el Valladolid per només un gol (25-26). Amb la Semana Santa arribava el repte clau per donar el cop tant en Lliga com en Champions. A Ciudad Real es va escapar el primer ‘match ball’ per aconseguir el títol Asobal de forma matemàtica, però la millor notícia arribaria cinc dies després, quan els blaugranes van imposar-se a la pista del Kiel en la tornada dels quarts de final de la Lliga de Campions (33-36) i es classificaven per a la Final a Quatre de Colònia.

Dues dates per recordar

A dues jornades de finalitzar la Lliga, els blaugranes van sentenciar el títol amb la victòria contra el Naturhouse la Rioja el 14 de maig a Logronyo. Quinze dies després arribava el títol de Lliga de Campions, en guanyar la final de la Lliga de Campions a Colònia contra el Ciudad Real (27-24), el 29 de maig.