A les portes del títol de Lliga

A les portes del títol de Lliga

El Barça va estar a punt de proclamar-se campió de la Lliga Asobal. La derrota davant el Ciudad Real en el penúltim partit de l'any va deixar els blaugranes sense opcions. Fins aquell moment, la competició estava més que igualada.

Quatre derrotes i un empat van allunyar el FC Barcelona d'un dels seus objectius de la campanya: proclamar-se campions de Lliga. El conjunt barcelonista va lluitar fins a l'últim moment i mai va deixar de donar la cara, fins i tot en aquells moments que les coses se'ls complicaven. El Barça va incorporar a les seves files vuit jugadors, més la figura de l'entrenador, Manolo Cadenas. El procés d'adaptació va portar el seu temps i això es va veure reflectit en la gran segona etapa de la temporada que van fer els blaugranes.

Grans golejades, però arriba la primera derrota

El Barça va començar la Lliga golejant el Teucro al Palau (41-31). A Eibar va passar alguna cosa similar. L'Arrate es va veure intimidat per un FC Barcelona amb afany de victòria i es van deixar els dos punts en la seva pista després de perdre per 18 a 35.

Quan tot semblava anar sobre rodes va arribar la primera derrota. A la quarta jornada, els blaugranes van caure a la pista del CAI Aragó (37-33). Llavors els blaugrana van perdre el liderat de l'Asobal, que va acabar a mans del Ciudad Real. Per si no fos prou, tres setmanes després l'Ademar de Lleó va visitar el Palau Blaugrana i no es va deixar vèncer pel Barça. El partit finalment va acabar en empat (25-25). El conjunt català no podia perdre més punts, ja que els manxecs cada vegada s'allunyaven més. Després d'acabar aquesta setena jornada el Ciudad Real estava a tres punts del FC Barcelona. La vuitena jornada va donar un respir als barcelonistes, i és que el Ciudad Real va caure davant l'Ademar per 29 a 25, i es van col•locar a només un punt del Barça.

Cap d'any agredolç

Després d'empatar davant els de Lleó, el FC Barcelona va guanyar quatre partits consecutius. Antequera (26-30), Octavio Pilotes Posada (37-28), Torrevella (26-33) i Keymare Almeria (31-29) van caure davant els homes de Manolo Cadenas.

Als blaugranes els quedaven dos plats forts per acabar l'any: el Portland San Antonio i el Ciudad Real. Davant els de Pamplona es va protagonitzar la segona derrota de la temporada. Un gol en l'últim segon de Malmagro (27-26) va complicar les coses als barcelonistes a l’Asobal, ja que una altra vegada es posaven a tres punts dels manxecs.

La victòria davant el Ciudad Real dues jornades després al Palau (26-24) va tornar a deixar la Lliga en tensió i el Barça depenia de nou d'ell mateix. Aquesta victòria va ser més que important per als de Cadenas, que afrontaven la segona etapa de la temporada amb moltes més forces.

Bon començament d'any

El FC Barcelona va començar el 2008 amb el peu dret. Sis victòries consecutives van demostrar que el Barça tenia molt a dir a l'Asobal i que es trobava en un estat de forma immillorable per fer-ho. Però va arribar una de les cites clau de l'any, la pista de l'Ademar. Els de Lleó ja es van resistir al Palau, i a casa seva no van perdonar (25-24). La setmana següent l'Ademar va empatar davant el Ciudad Real, i això va facilitar les coses als blaugranes que es col•locaven a una sola victòria dels de Talant Dujshebaev.

Es repeteix la mateixa història

Els de Manolo Cadenas van reaccionar davant aquesta derrota, sabien que la Lliga no els donaria més oportunitats. L'equip barcelonista va tornar a encadenar sis jornades sense perdre consecutives. La victòria més important va ser davant el Portland San Antonio al Palau (39-34).

Dues setmanes després la Lliga es va decidir al Quijote Arena. El Barça va lluitar fins al final i els jugadors s’hi van deixar la pell, encara que amb dues baixes importants: la lesió de Rubén Garabaya en el transcurs del partit, i l'expulsió de Demetrio Lozano per forcejar amb un jugador del Ciudad Real. Com era de preveure, el partit es va decidir en els últims minuts. Finalment els manxecs van guanyar (29-25) i es van proclamar campions de Lliga.