
1-0 Luis Prieto (pp, min 26)
2-0 Pedro (min 28)
3-0 Messi (min 62)
4-0 Messi (min 76)
Jordi Clos
El Barça ha superat el Valladolid per 4-0 i s’ha proclamat campió de Lliga amb tots els honors. Els gols de Luis Prieto -en pròpia porta-, Pedro i Messi (2) han permès obtenir el campionat al Camp Nou, dotze anys després.
Depenia de si mateix el Barça per conquerir la Lliga més disputada de la història en l’última
jornada i no ha fallat. Ha guanyat el Valladolid amb l’enèsima demostració de força per
proclamar-se brillantment campió. Com era de preveure, no ha estat gens fàcil d’assolir el
quart títol de la temporada. Els de Clemente, molt necessitats, han tingut una oportunitat matinera
que ha fet aparèixer Sant Puyol per preservar la calma. L’empenta del Camp Nou ha resultat
determinant perquè l’equip es reconfortés i marqués dos gols abans del descans per mitjà
d’un incisiu Pedro.
La resistència dels de Pucela ha cedit davant l’actuació pràcticament perfecta
catalana. El Barça, seriós i còmode, ha impedit qualsevol tipus de sorpresa amb dos gols més
d’un Messi de rècord. El Barça de les Sis Copes no té aturador. La 20a Lliga també és seva.
Mite Puyol
L’ansietat i els nervis han passat una factura molt alta al principi. Se n’ha
aprofitat el Valladolid. Els visitants (amb cinc al darrere) han provocat un ensurt de mort al
minut 4, després d’una imprecisió de Valdés que ha deixat Manucho amb tot a favor. Puyol ha
eixamplat la seva llegenda salvant un gol cantat. Indubtablement, la millor notícia en
l’inici ha vingut de Màlaga, que ha marcat aviat. L’entusiasme del Camp Nou ha donat
ales als jugadors. A partir d’aquí, sota el comandament de la segona línia que formaven Keita
i Touré en absència de Xavi, s’abocarien a la porteria contrària. Provant-ho de lluny,
primer, i cada cop aproximant-se més a Jacobo.
Dos gols de campió
Al minut 18, Messi ha tingut una d’aquelles ocasions que mai erra, però el seu xut amb
l’interior ha marxat arran del pal. El marcador no es movia, encara que les sensacions havien
canviat. El Barça defensava i atacava amb convicció. Estava buscant el gol amb insistència i
l’ha rubricat de la manera més inesperada: una centrada aparentment inofensiva de Pedro se
l’ha introduït en pròpia porta Luis Prieto (min 26). Rugia l’estadi.
El millor equip del món ha fet de les seves tot seguit. Una monumental jugada entre Messi i
Touré, començada en terreny blaugrana, l’ha culminat Pedro amb un xut per sota les cames de
Jacobo. Es desfermava l’eufòria a la grada. A la gespa, es conservava la concentració i la
intensitat. Guardiola havia trobat la fórmula ubicant el canari com a fals davanter centre.
Estratosfèric Messi
Javier Clemente ha estirat tímidament les línies a la represa. De totes, maneres, ni el seu
equip ni el Barça semblaven massa disposats a arriscar. Amb una acció bestial de Touré n’han
tingut prou els locals per sentenciar el partit i, en conseqüència, el campionat. El gegant ivorià
s’ha escapat de tothom per regalar el 3-0 al pitxitxi Messi. L’espectacle sobre el camp
ha anat de la mà amb la festa que es vivia a la graderia. Els culers en volien més. Sobretot Messi,
l’argentí ha igualat els 34 gols d’un altre extraterrestre, Ronaldo (1996/97). Ho ha
fet amb un eslàlom sensacional (min 76).
“Campions! Campions!”
Ara sí, el Camp Nou ja se sentia “campió”. Hi ha hagut temps per homenatges, amb
ovacions de gala per a Henry i el reaparegut Iniesta. El coliseu blaugrana celebrava una Lliga a
casa dotze anys després. La incertesa s’havia acabat. Amb 99 punts, la Lliga se
l’emporta el millor. El Barça!.
Fa 365 dies el Barça també va proclamar-se campió de Lliga. En aquella ocasió, l’ensopegada del Madrid a Vila-real el feia matemàticament insuperable.
Roger Bogunyà
La Lliga més igualada es redueix a 90 minuts. El Barça es troba a les portes d’aixecar el quart títol de la temporada. Necessita vèncer el Valladolid de Clemente (19 h, Gol T, C+ Lliga i R@dio Barça, un equip que també s’hi juga molt: baixar o no.
És l’últim repte dels de Guardiola, que han completat una competició brillant. Han perdut un
únic partit i han sumat 41 dels 45 punts possibles des de la derrota al Calderón. Poden acabar,
doncs, fent-ne 99. Al Camp Nou, les xifres també conviden a l’optimisme: només han volat dos
dels 54 punts en joc.
Mantenir la filosofia
Aquest diumenge no pot escapar-se’n cap i els jugadors ho saben. Una cosa és
clara: el Barça serà el Barça. Tindrà la pilota i intentarà resoldre el partit per la via ràpida,
com ja va fer a Sevilla ara fa una setmana; potser tindrà atacs d’ansietat, però mai de
compromís i voluntat. Els blaugranes juguen amb l’avantatge de dependre d’ells mateixos
per ser campions, mentre que a Màlaga Pellegrini i els seus hauran d’estar molt pendents dels
transistors. Al Camp Nou serà la pilota la que centri tota l’atenció. I tenir això és molt a
favor.
Sense Xavi
La referència del Barça al migcamp, Xavi Hernández, es perdrà aquesta última final
per sanció. Cap Comitè li ha retirat la cinquena groga vista al Sánchez Pizjuán. Maxwell, lesionat
i també sancionat, és l’altra gran absència per al partit. Tots dos, però, compten amb
substituts de luxe: Abidal i Iniesta, tot i que els falta potser una mica de rodatge. El francès va
jugar la darrera mitja hora de Sevilla, i el manxec no disputa cap minut des de la seva lesió ara
fa un mes.
Sigui com sigui, les absències de Xavi sempre han tingut una resposta col·lectiva excel·lent.
I és que el de Terrassa s’ha perdut cinc partits aquesta temporada i tots han acabat amb
victòria del Barça. Amb una més n’hi hauria prou. Seríem al cel i el títol de Lliga, al sac.
Convocatòria
Entrenador FCB: Roda de premsa prèvia
Entrenador FCB: Valoracions postpartit
Jugadors FCB: Valoracions postpartit
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona