
Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player
1-0, Piqué (min 84)
Roger Bogunyà
El FC Barcelona no jugarà la final de Madrid. Un gol de Piqué quan el partit moria ha estat insuficient per doblegar l'Inter, el conjunt més defensiu dels que han visitat el Camp Nou aquest any. Motta ha estat expulsat en el 28.
El Barça, com volia Guardiola, ha recuperat aquesta nit el seu segell futbolístic. I tot i així ha
estat insuficient per superar el plantejament ultradefensiu de Mourinho i els seus, experts en
l'organització defensiva i en les pèrdues de temps. S’ha jugat poc i només al final, després
del gol de Piqué en el minut 84, s’ha fregat la remuntada tan desitjada per una afició que
s’ha buidat abans, durant i després del partit. El campió marxa per la porta gran, després de
certificar una vegada més que és el millor jugant a futbol. Tot i això, seran l'Inter i el Bayern
els que jugaran la final del 22 de maig.
Domini sense perill
El partit ha nascut i s’ha desenvolupat com estava previst. El Barça era l'amo de la
pilota –ha tingut fins un 84% de possessió en els minuts inicials- i l'Inter ho apostaria tot
al contraatac, a l'espera d'errors de pes en la construcció blaugrana. Només Pedro, en dues
rematades puntuals i desviades, ha amenaçat amb una mica de perill. L'Inter se sentia comodíssim
tancat. Havia impedit que el Barça tingués ocasions clares durant mitja hora. Ha estat llavors quan
Motta ha clavat una manotada en tota la cara a Sergio, que li ha costat la vermella directa.
Conseqüències d'una vermella
La vermella a Motta ha acabat d’endarrerir l'Inter. Eto'o i Milito, les seves
referències ofensives, es convertien en suports per a Maicon i Zanetti en els laterals. Fins i tot
al contraatac renunciaven els italians. Chivu, que havia entrat en l'onze per la lesió d'última
hora de Pandev, exercia ara de Motta. L'entramat defensiu visitant es mantenia intacte i només
Messi, amb un col·locat xut des de la frontal, ha fet lluir Julio César, que bàsicament
s’encarregava de perdre temps. A la mitja part, el resultat era l'inicial.
Revolució ofensiva
A la represa el matx ha continuat igual. L'Inter impedia que el Barça passés de tres quarts
de camp. No hi havia un sol espai. Messi no podia jugar en vertical i, sense espais, només podia
mirar les bandes. I Samuel i Lucio estaven esplèndids a l'eix de la defensa. A tot això se sumaven
les incomptables pèrdues de temps visitants. Guardiola va canviar l'atac: Jeffren i Bojan per
Ibrahimovic i Sergio.
A la desesperada i amb Piqué
L'ansietat era evident en el conjunt blaugrana, incapaç de superar la barrera de deu homes
instal·lada per Mourinho. Al Barça li pesava el fet de jugar sabent que necessitava dos gols i no
només un. I el primer ha arribat en el minut 84, quan Piqué, que ja exercia de '9 ', s’ha
inventat una meravella a l'interior de l'àrea que ha deixat asseguts Julio César i Córdoba. Era
l’1-0 que donava ales a l'equip i l'afició. Però ja era massa tard. S’havia imposat
l'estil d'un rival que al Camp Nou havia renunciat a la pilota.
El Bayern de Munic és ja finalista de la present edició de la Lliga de Campions. El conjunt alemany, que en el partit d’anada havia vençut el seu rival a semifinals per 1-0 a l’Allianz Arena, es va imposar aquest dimarts per un contundent 0-3 a l’Olympique de Lió i, per tant, es va assegurar el bitllet per a la final al Santiago Bernabéu.
Roger Bogunyà
Ha arribat el dia. El Barça i l’Inter s’enfronten avui amb un únic objectiu: ser a la final de Madrid del 22 maig (20.45 h, TV3, R@dio Barça). Els de Guardiola necessiten el 2-0 del 24 de novembre per capgirar el 3-1 de l'anada. El Bayern, finalista.
Anderlecht, Göteborg, Dinamo Kíev o Chelsea són els noms dels equips que han copsat tota la prèvia
d’aquesta tornada de semifinal europea. Són els records de nits màgiques en clau blaugrana,
segurament la millor inspiració per al Barça actual, necessitat de només dos gols sempre que no en
rebi cap. Com ja va fer el 24 de novembre, quan va superar l'Inter per 2-0. L’equip tindrà el
suport del millor Camp Nou de la història, com demanava Piqué, gràcies a una afició que porta
somiant la remuntada des de fa dies a través de les xarxes socials. Ara, però, ha arribat
l’hora de parlar al camp.
Abidal, únic dubte
La plantilla del Barça
té moltes ganes d’afrontar aquest partit. Més que mai. A l’era Guardiola cap rival
els havia superat per dos gols abans que ho fes l’Inter ara fa una setmana. Els blaugranes,
amb el suport de més de 90.000 aficionats, volen demostrar que el que va passar a Milà va ser un
accident i que al Camp Nou res és impossible. L’únic perill amb què s’enfronten els de
Guardiola
és l’ansietat. Se n’ha parlat tant, d’aquest partit, que hi ha el risc de
voler fer el segon gol abans que el primer.
Per al compromís el tècnic comptarà amb tots els futbolistes del primer equip tret
d’Iniesta, lesionat, i Puyol, sancionat. Abidal, encara sense l’alta mèdica, és dubte.
Atacar, contraatacar
Més enllà dels jugadors dels que disposi Guardiola, el Barça atacarà.
Atacarà, atacarà i atacarà. És el segell que l’ha portat al cim mundial i també a la
semifinal europea. L’Inter, en canvi, plantejarà un partit semblant al de l’anada,
potser un pèl més defensiu.
Mourinho
ja va avançar dimarts nou dels onze titulars.
Arriba un Inter líder
L’Inter arriba al Camp Nou havent superat un cap de setmana rodó. La Roma va caure 1-2
a casa contra la Sampdoria, mentre que l’Inter va vèncer l’Atalanta per 3-1 i ja és
líder de la Serie A. Al Camp Nou hi haurà un duel de líders i també un duel de germans, els Milito.
El públic hi deixarà la pell, els
jugadors també
. Llavors, per què no creure-hi?
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona