
Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player
1-0, Toquero (min 9)
1-1, Touré Yaya (min 32)
1-2, Messi (min 54)
1-3, Bojan (min 57)
1-4, Xavi (min 64)
David Saura (enviat especial)
Tres anys després de París, el Barça torna a aixecar un títol. La remuntada contra l’Athletic (1-4) dóna el primer títol de la temporada a un equip que ha tornat a donar una lliçó de bon gust i de futbol creatiu. Torna el futbol total.
Mestalla ha viscut aquest dimecres, amb la final de Copa, la primera etapa d’una cursa amb
tres proves cap al triplet. La primera ja és al sarró. La segona ja la té mig feta i la tercera
acabarà a Roma. Ningú ha dit que serà fàcil, però si malgrat les baixes i el cansament físic el
Barça de Guardiola segueix jugant com ho està fent fins ara, aconseguirà el mallot groc el 27 de
maig.
L’estrena de Guardiola
A Mestalla, la classe del Barça s’ha combinat amb un esperit competitiu envejable, que
ha sabut reaccionar davant la incomoditat de rebre un gol al minut 9. La remuntada ha estat
contundent i aclaparadora. El tècnic Pep Guardiola estrena el seu palmarès com a entrenador amb una
declaració d’intencions clara. El futbol està d’enhorabona.
Xoc d’estils
El partit, amb dos clubs que porten aquesta competició al seu ADN, es plantejava com un xoc
d’estils, amb una manera d’entendre el futbol totalment oposada. El joc de toc i de
combinació curta del Barça contra el joc físic i aeri de l’Athletic. I la primera part ha
respost a les expectatives.
Corria el minut 9, quan l’Athletic tenia el seu primer córner, després d’una gran
aturada de Pinto. La centrada tancada de Yeste al segon pal ha trobat Toquero que, avançant-se a
Keita i Xavi, ha enviat amb el cap la pilota al fons de la xarxa. Com va fer Endika ara fa 25 anys,
els bascos s’avançaven en el primer tram del partit. I això situava el matx en una
perspectiva idònia per als blanc-i-vermells.
La brúixola, per a Xavi
Aquest gol inicial coincidia amb les dificultats del Barça per treure la pilota des del
darrere, fruit de la intensa pressió sobre els centrals i els laterals. Però després de 15 minuts
de desorientació, Xavi ha recuperat la brúixola del joc del Barça i el partit s’ha girat com
un mitjó. Les passades interiors cap a Eto’o i Bojan, que superaven l’esquena dels
defenses, anunciaven la millora del joc. De fet, Eto’o podria haver empatat el partit al
minut 20, després d’una passada excel·lent del ‘6’ del Barça, però al camerunès
li ha faltat l’espurna necessària per xutar la pilota tal com venia.
Touré es vesteix de Messi
A més, el Barça tornava a ser qui més pressionava l’Athletic i l’obligava a rifar
cada pilota des del darrere. La millora del Barça era evident i s’ha vist recompensada al
minut 30. El protagonista inesperat ha estat Touré, avui reconvertit a central. En una jugada en
què ha combinat potència i tècnica, el jugador ivorià, que ha arrencat des del migcamp amb la
pilota controlada, s’ha desfet de tots els jugadors que li sortien al pas i ha engaltat un
xut potent i ras que ha entrat, ajustat al pal, a la porteria de Gorka.
Els dos gols reflectien la manera d’entendre el joc dels dos equips. Un gol de córner
per la superioritat en el joc aeri contra un altre de tècnica depurada. A més, les sensacions que
deixaven un equip i l'altre, abans del descans, eren molt diferents. De fet, el Barça podria haver
marxat al descans amb un marcador favorable si un xut de falta llunyana d’Alves, que ha
sortit molt a prop de l’escaire, hagués trobat la porteria contrària.
Una represa fulgurant
A la represa, el partit ha començat de la mateixa manera que ha acabat, amb domini
abassegador del Barça. I la mostra més clara han estat tres accions gairebé consecutives de Messi,
que ho intentava de totes les maneres. El gol es respirava. I ha arribat, al minut 52, amb un
protagonista que clamava al cel: Leo Messi. L’argentí ha recuperat un rebuig a dins de
l’àrea basca per afusellar Gorka i celebrar la remuntada amb l’afició del Barça.
Més i més
Les coses tornaven al seu lloc natural, amb la recompensa de la victòria parcial a
l’equip que oferia la millor proposta futbolística. Lluny d’escatimar esforços i
d’especular, l’equip s’ha llançat descaradament a guanyar el partit, contra un
rival que perdia pistonada cada minut que passava.
L’exemple més clar d’aquestes sensacions ha estat el tercer gol. Alves ha
recuperat una pilota a la seva àrea i ha assistit Messi, que ha llançat el contraatac.
L’argentí ha passat en profunditat cap a Bojan, que ha definit com els àngels. Quan semblava
que la passada a Eto’o era l’opció més fàcil, el davanter de Linyola s’ha sabut
esperar i, amb la pilota en moviment, l’ha ajustat al pal llarg de la porteria rival.
Futbol total
L’allau de joc era aclaparador per a l’equip de Caparrós, que no sabia com
afrontar el que li venia a sobre. Per si això no fos suficient, el Barça ha rematat el partit amb
un altre dels recursos més rendibles d’aquesta temporada: el joc a pilota aturada. En una
falta molt a prop d’una cantonada de l’àrea petita, Xavi ha fet un gol magistral. De
nou buscant el pal, el de Terrassa ha fet passar la pilota per l’escaire, allà on els porters
no hi tenen res a fer.
Quedaven 25 minuts per acabar el partit, però la final ja tenia molt poques coses per
explicar. Les havia explicat totes un Barça demolidor, ambiciós i, tres anys després, novament
guanyador.
L’últim partit del Barça a la Copa va ser a Mallorca, on va segellar l’accés a la final
de Mestalla. Va ser un matx vibrant en què Pinto, que va aturar un penal a Martí, i Messi, que va
fer el gol que certificava la classificació dels de Guardiola per a la final, van ser els grans
protagonistes.
L‘illa pot tornar a viure una nova celebració blaugrana aquest cap de setmana, per
segona vegada en poc més de dos mesos, si l’equip es proclama campió de Lliga. És un lloc per
somriure.
Roger Bogunyà
Mestalla acull la final desitjada entre els dos Reis de Copes (22.00 h, TV3, TVE i R@dio Barça). El Barça aparca la Lliga i la Champions per assaltar el torneig del KO davant d’uns lleons difícils de domar.
Del 29 d’abril del 1998, data en què el
FC Barcelona va aixecar la darrera Copa del Rei
, al 13 de maig del 2009 han canviat moltes coses. Al primer equip, per exemple, no queda cap
dels futbolistes d’aquella plantilla. En aquest temps –4.030 dies, per ser exactes-,
s’han produït sis canvis d’entrenador i s’han guanyat una Lliga de Campions, tres
Lligues i dues Supercopes d’Espanya, però cap Copa del Rei. Avui, més d’onze anys
després, això també pot canviar.
Dos Reis, un tron
A la final d’aquesta nit hi haurà més que
un títol en joc. El Barça i l’Athletic Club lluitaran pel tron de Copa: tots dos equips
encapçalen la classificació històrica de títols aixecats en aquesta competició –24
n’han guanyat els catalans, 23 els bascos- i servirà la cita de Mestalla o bé per eixamplar
diferències o bé per desfer-les. Tot i que aquest lideratge faci pensar el contrari, tots dos
arriben a la final després de molts anys de sequera a la Copa, amb 11 i 24 anys, respectivament,
sense jugar-ne cap final.
Dinàmiques positives
Arriben un equip i l’altre immersos en una dinàmica positiva, semblant, però en
situacions completament diferents. El Barça acaricia la Lliga i encara opta als tres títols, mentre
que l’Athletic Club fa temps que únicament pensa en el matx d’aquesta nit. Així va
quedar palès el darrer cap de setmana: els uns van sortir amb el millor equip possible per fer-se
matemàticament amb el títol de Lliga contra el Vila-real i els altres van reservar més de mig equip
contra el Betis pensant en la final. Des de diumenge que els bascos són a València.
Sense Iniesta, amb Llorente
Pel que fa a les absències, en canvi, la dinàmica
sí que és oposada.
Guardiola
haurà d’alinear un equip sense els lesionats Milito, Márquez, Henry, Iniesta i Jorquera
i sense el
sancionat Abidal
.
Caparrós
, per la seva banda, ha recuperat a temps el golejador Fernando Llorente i David López, dues
peces fonamentals durant tota la temporada dels bascos.
A l’equip blaugrana s’hi afegeix, a més, el dubte de l’onze que traurà
Guardiola a la final. Fins ara, ha estat un equip força diferent del de la Lliga, amb Pinto,
Cáceres, Hleb o Bojan com alguns dels homes protagonistes. Els herois de la Lliga, però, són uns
altres, com Eto’o, que pràcticament no ha participat a la Copa. Segurament, les lesions
obligaran Guardiola a fer una barreja de tots dos per al matx a Mestalla.
Volen la 25a
De totes maneres, jugui qui jugui per part
blaugrana, tots saben que l’Athletic Club sortirà a mossegar, com ja va passar a la tornada
de les semifinals, en què va passar per sobre del Sevilla en un partit total dels lleons. La
intensitat, clau aquell dia, tornarà a ser un dels factors aquesta nit, així com superar
l’emotivitat que pot suposar –sobretot per part bilbaïna- tornar a una final
d’aquestes característiques després de tant temps. Promet ser un partit d’alta tensió i
l’espera, d’onze anys per al barcelonisme, pot quedar ràpidament oblidada si
s’aixeca la vint-i-cinquena.
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona