
Roger Bogunyà
Iniesta ha aparegut, en el 93, per emular Bakero i portar el Barça a una nova final. L’equip, que perdia 1-0 des del 9 i que jugava amb deu des del 66 per l’expulsió d’Abidal, n’ha tingut prou amb una rematada entre els tres pals per igualar el matx.
L’eliminatòria semblava una rèplica de la que es va jugar contra el Manchester United fa un
any, en què el Barça va caure per culpa d’un gol des de fora de l’àrea de Scholes.
Aquesta nit Essien ha estat l’Scholes del Chelsea i ha avançat els anglesos amb un cacau
imparable en el minut 9 de la primera part. Però el final ha estat més èpic.
El Barça s’ha trobat incòmode també a la segona meitat. Tot el contrari que el Chelsea
que, tancat al darrere i amb l’arma del contraatac, feia patir la defensa blaugrana. Els de
Guardiola encara ho han tingut més difícil quan Abidal ha estat expulsat en el minut 66. Només un
miracle podia salvar el Barça i aquest ha aparegut en el temps de descompte, quan Iniesta ha
rematat des de la frontal per portar l’equip a Roma. Ha estat un autèntic golàs, com aquell
de Bakero a Kaiserslautern, que ha arribat en la primera rematada entre els tres pals del Barça.
Essien avança el Chelsea
Quan semblava que el Barça tenia el partit controlat, que ha sortit amb Touré com a central
dret i sense el lesionat Henry, ha arribat el míssil d’Essien des de la llarga distància. El
ghanès ha engaltat una pilota que queia del cel per sorprendre Valdés amb una volea increïble. El
cop ha fet mal als blaugranes, que en els minuts següents han patit el joc directe dels locals i
gairebé, també, el 2-0 de Drogba.
Sense arribada
El Barça s’ha retrobat amb el seu estil cap al minut 35, quan el matx ha tornat a
semblar el de l'inici. Tot i això, els blaugranes no trobaven cap espai a la zona ofensiva, amb un
Chelsea molt ben replegat, únicament atent a la sortida de possibles contraatacs. La mobilitat
d'Iniesta, Eto'o i Messi no ha sorprès els ‘blues' ni Cech, absent durant tota la primera
part. La situació només podia millorar per al Barça a la segona meitat.
Millora el Barça
I així ha estat. El Barça ha trobat més profunditat en el seu joc i s'ha acostat
perillosament a l'àrea del Chelsea, però sempre faltava alguna cosa. O l'última passada o una bona
centrada o un xut entre els tres pals. Els locals continuaven fent el seu joc i gairebé troben el
premi del gol en un contraatac que Drogba no ha sabut culminar per culpa d'un encertat Valdés.
Expulsió d’Abidal
Les incidències a l'àrea de Valdés eren contínues. Drogba i Anelka obligaven a defensar amb
contactes constants i les caigudes se succeïen. En una de les caigudes del francès, l'àrbitre ha
vist falta d’Abidal a Anelka i ha expulsat el lateral blaugrana. La situació
s’agreujava encara més i el Barça estava al límit, més necessitat que mai.
Iniesta, l’home miracle
El Barça, tot i que jugava amb deu, ho ha continuat intentant. El Chelsea, que s’ha
apropat perillosament a l’àrea de Valdés, també. El matx s’acostava al final i ja es
veia que només un miracle salvaria el Barça, impotent en atac durant bona part del matx.
I, de sobte, Iniesta. El manxec ha rebut una assistència de Messi i, des de la frontal,
ha connectat un xut impressionant que ha entrat per l’escaire de Cech. Era el primer xut a
porta del Barça, que no ha necessitat res més per ser a Roma. El miracle tenia un nom: Iniesta.
El Chelsea i el Barça saltaran a la gespa de Stamford Bridge coneixent el rival amb què es
trobarien a Roma, en cas de classificació. Serà el Manchester United, que dimarts a la nit va
vèncer
1-3
a l’Emirates Stadium a l’Arsenal, amb gols de Park i Cristiano Ronaldo (2).
El passi del United suposa la classificació de l’únic equip que, juntament amb el
Barça, havia de jugar dos cops la tornada fora de casa per superar les eliminatòries de quarts i
semifinals.
Roger Bogunyà
El Chelsea i el Barça es juguen aquesta nit (20.45 hores, en directe per Canal+ i R@dio Barça) el segon bitllet per a la final de la Lliga de Campions. Els blaugranes necessiten una victòria o un empat amb gols per accedir-hi.
L’allau de partits no s’atura i aquesta nit, a Stamford Bridge, el FC Barcelona es juga
ser o no ser a la final de la Lliga de Campions. Si perd, quedarà eliminat per segon any consecutiu
a semifinals. Si empata a gols o guanya, accedirà a la sisena final de la seva història. Tot o res
a Londres, perquè només en pot quedar un.
Un equip que respon
El Barça té la bona o la mala sort -es podrà dir un cop
acabi el matx- de jugar una nova final quatre dies després d’haver-ne jugat l’última,
que va tenir lloc al Santiago Bernabéu (
2-6
). Si aquell dia era la Lliga la que estava en joc, aquest dimecres és la Champions la
que es definirà. Fins ara, l’equip sempre ha respost en aquells partits en què es trobava al
límit: ha guanyat les set eliminatòries -quatre de Copa i tres d’europees- que ha disputat
aquesta temporada. Al Barça, doncs, no li falta experiència en partits d’aquest tipus.
Dubtes en defensa... i en atac
El matx de dissabte ha de quedar oblidat aquesta nit. Un excés d'eùfòria podria perjudicar un
Barça que, en defensa, presentarà com a mínim un canvi respecte al dia del Bernabéu. I és que
Carles Puyol està sancionat. També Márquez, lesionat a l’anada, no hi serà. Guardiola, doncs,
haurà de conformar una nova línia defensiva per al decisiu partit a Londres. És una decisió
important, perquè el Chelsea té homes força perillosos en atac, sobretot al contracop i a pilota
aturada.
També en atac hi ha interrogants. Henry, que va patir una contusió al genoll dret a Madrid,
serà dubte fins a última hora.
Un nou duel d’estils
Els dubtes no només són al bàndol blaugrana. Al del Chelsea
n’hi ha un d’estilístic: quin plantejament farà Hiddink? Segons va confessar dimarts,
l’equip anglès sortirà amb més iniciativa, cosa que no va fer al Camp Nou i que sí farà, com
passa sempre, el Barça de Guardiola. Precisament el plantejament defensiu del Chelsea és el que pot
costar-li l’eliminatòria si el duel acaba amb empat a gols, que sempre beneficiaria els
blaugranes. Atacar sempre té premi. Tant de bo sigui per al Barça.