Tres punts treballats (2-0)

Jordi Clos

El Barça ha guanyat l’Almeria per 2-0 en un partit que ha tingut poc ritme. El gols d’Henry i de Messi, que ha revolucionat el joc en l’últim quart, han decantat la balança a favor de l’equip que ha gaudit de les millors ocasions.

Amb un futbol poc vistós i amb la granota de treball posada, el Barça ha desactivat amb més problemes dels previstos un atrevit Almeria. No és que el conjunt andalús hagi arribat gaire a la porteria de Valdés, però la manca de fluïdesa en el joc blaugrana ha provocat per moments un cert nerviosisme a la grada del Camp Nou. Un gol oportunista d’Henry a les acaballes de la primera part impossibilitava la sorpresa, encara que al Barça, mancat de Messi durant els primers 74 minuts, li ha seguit faltant la fantasia habitual. Al final, una diana de penal de l’astre argentí quan faltaven deu minuts per a la conclusió ha confirmat que els tres punts es quedaven a casa.

Pressió visitant

Els d’Unai Emery han començat amb les idees clares. Ben col•locats, exercien una forta pressió sobre la zona de creació blaugrana. Amb poques opcions de contactar amb Xavi i Iniesta, el Barça tocava amb paciència des del darrere i també s’esforçava per robar l’esfèrica al territori del rival. Sense els enllaços oferint verticalitat, Thierry Henry, la referència en la punta d’atac, no aconseguia entrar en joc i l’equip se’n ressentia.

Ritme baix

Sense gaire velocitat, les primeres ocasions blaugrana han arribat amb un contraatac finalitzat per Ronaldinho a les mans de Cobeño i amb dues rematades inofensives de Milito després de dos córners. L’Almeria feia el que volia amb el partit, i el Barça se sentia incòmode. El públic també es començava a impacientar i xiulava les contínues pèrdues de temps del porter rival.

Oportú Henry

El nerviosisme ha deixat pas a l’eufòria en el minut 37. Giovani ha guanyat la partida a la defensa i s’ha plantat davant Cobeño, que, en intentar neutralitzar l’ocasió, ha deixat la pilota morta a Henry. El francès ha anotat a pler el seu quart gol a la Lliga (el primer al Camp Nou), una diana que ha anat molt bé al Barça, que havia mostrat algun símptoma d’ansietat a mesura que passaven els minuts i que no podia desactivar la muralla andalusa.

Un Almeria valent

Al descans, Márquez ha entrat per Puyol, que ha estat impecable en la tornada a la posició de central però que tenia problemes intestinals. El defensa mexicà reapareixia, així, de la mateixa manera que els titulars Zambrotta i Touré, després d’unes setmanes de baixa. El partit semblava obert i amb un decorat similar al que hi havia abans del gol d’Henry. La primera ocasió del segon temps ha estat una rematada de cap de Crusat a fora (min. 50). I és que l’Almeria ha demostrat aquesta tarda que és valent i que té bon gust pel futbol.

Entra Messi

Després de l’ensurt, el Barça ha anat a buscar amb insistència el segon. Iniesta ha tingut l’oportunitat més clara amb un xut des del vèrtex de l’àrea que Cobeño ha refusat (min. 62). Tot i això, seguia la imprecisió. A continuació, Rijkaard ha modificat el centre camp introduint Gudjohnsen per un actiu Touré Yaya. Amb l’islandès el panorama no ha variat i el següent d’aparèixer en acció ha estat Messi (min. 74).

Un final tranquil

En el 79, quan l’Almeria intentava cremar els últims cartutxos, Giovani ha provocat un penal. Messi ha sentenciat, enganyant Cobeño. El 2-0 ha permès viure els últims deu minuts amb una tranquil•litat inexistent fins aleshores. Fins i tot s’ha pogut veure dues de les millors jugades del partit. La primera, iniciada per Henry i finalitzada per Giovani amb un xut creuat lleugerament desviat. Tot seguit, una genial assistència de Messi per a Henry que ha fet lluir Cobeño. Unes accions que han deixat un millor regust a una victòria més complicada del que es preveia.

El millor futbol, a casa

Roger Bogunyà

El Barça vol mantenir l'alt nivell d'exigència al Camp Nou, on els seus partits són sinònim de triomf i espectacle: 4 victòries i 12 gols. El retorn de Touré Yaya donarà un perfil més físic al migcamp blaugrana davant l’Almeria.

Després de 21 dies, torna el futbol al Camp Nou. I aquesta temporada això és sinònim de bon futbol i d'eficàcia ofensiva. El Camp Nou és l’estadi amb més gols a favor per a l’equip local de tota la Lliga (12) i el Barça suma un ple de victòries (4 de 4) en ell aquesta temporada. I això sense comptar dos partits més que s'han disputat a casa enguany que també han acabat amb gols i espectacle: 5-0 a l'Inter i 3-0 a l'Olympique de Lió. Per mantenir la bona dinàmica, l'equip de Rijkaard haurà de superar l’Almeria, recent ascendit i novè classificat a la Lliga amb 11 punts, que és un rival més perillós del que podria semblar, ja que només ha caigut derrotat en un dels seus quatre desplaçaments.

Mirant el primer lloc

Ni les absències, ni els lesionats, ni l’última derrota a Vila-real (3-1), però, han fet que el Barça hagi perdut de vista el lideratge, que es troba a tan sols dos punts. Assolir-lo és la principal missió que tenen els blaugranes en els propers compromisos, on s’hauran de veure les cares amb rivals teòricament inferiors (Valladolid, Betis i Getafe, abans de la següent aturada de Lliga). Aquest mateix objectiu està complert a Europa, on el FC Barcelona és líder del seu grup, igualat a punts amb el Glasgow Rangers després d’empatar amb els escocesos dimarts (0-0).

Cares noves

Al contrari que a Ibrox Park, Rijkaard disposarà dels recuperats Zambrotta, Touré Yaya i Márquez per al matx amb la UD Almeria, per compensar així la baixa de Deco, que va caure lesionat en el tram final de partit a Vila-real. Els tres van rebre l’alta mèdica dissabte. I ara, amb l’ivorià disponible, el tècnic holandès tornarà a jugar amb un migcamp més físic, combinat amb el talent i la visió de joc de Xavi i Iniesta. Per donar entrada a aquests tres homes a la convocatòria, han caigut de la llista per decisió tècnica Ezquerro, Marc Crosas i el francès Thuram, que va ser un dels dos centrals titulars a Glasgow.

Messi, OK

Un altre dels convocats és el ‘pitxitxi’, Messi, que aquesta setmana ha estat fent un pla de treball específic per no acusar l’alt nombre de minuts que acumula a les seves cames. L’argentí ho ha jugat tot, tant amb l’‘albiceleste’ com amb el Barça, des que va ser baixa a Pamplona. És a dir, un total de 10 partits en 40 dies, amb un munt de viatges inclosos. Qui esperarà la seva oportunitat a la banqueta és Bojan Krkic, el golejador més jove del Barça en Lliga, després del seu gol a El Madrigal. El de Linyola espera ara poder marcar la seva primera diana davant del seu públic, per arrodonir així la que seria una setmana fantàstica per a ell a nivell personal. L’escenari és l’idoni.