Català

Salta el menu

Menú d´idiomes


FC Barcelona 2 - Arsenal 1


Torna a l´inici de la plana

Contingut

Enllaç al contingut associat

Partit

Marcador del partit

  • Data: dimecres, 17 maig
  • Competició: ???label.competicio1???
  • Estadi: Stade de France, Paris

Resultat:

  • FC Barcelona: 2
  • Arsenal: 1

Notícies del partit

La crònica

Els gols

0-1, Campbell (min. 36)
1-1, Eto'o (min. 76) 
2-1, Belletti (min. 80) 

Ara sí, el millor equip d'Europa! (2-1)

El Barça de Frank Rijkaard agafa el tesimoni del Dream Tema i comença un nou cicle a Europa. L'equip blaugrana ha aconseguit la Lliga de Campions, la segona del club, després de capgirar un matx advers amb gols d'Eto'o i Belletti.

Feia molt que es deia que el Barça era el millor equip i el que feia un joc més bonic a tot el continent. Aquest dimecres 17 de maig, a Paris, s'ha fet efectiu, els blaugrana són els campions de la Lliga de Campions del 2006.

14 anys després que Alexanco aixequés la Copa d'Europa a Wembley , Puyol ho ha tornat a fer, ara a París. Aquest equip ha pres el relleu del Dream Team i demostra que va a per totes i vol obrir un cicle no només en el futbol de l'Estat espanyol, sinó en el de tot Europa. Si aquell 20 de maig va ser un holandès qui va donar el títol, aquest dimecres 17 de maig han estat un camerunès i un brasiler. Els gols d'Eto'o i Belletti, el primer que fa amb la samarreta del Barça, les aturades de Valdés, els canvis tàctics de Rijkaard i el bon joc de tot l'equip han convertit el Barça en el campió de la Lliga de Campions 2006.

Tot el camp

Dues hores abans de començar el partit els aficionats blaugrana ja mig omplien la seva zona mentre els de l'Arsenal es feien esperar. El cant del Barça ressonava a l'Stade de France i evidenciava les ganes que tenien els seguidors de tornar amb el títol i reviure el que va passar a Wembley aquell 20 de maig de 1992. I això ja ho han pogut sentir els jugadors quan han sortit a trepitjar la gesta quan encara faltava força perquè l'àrbitre xiulés l'inici d'aquesta final.

Amb la pilota ja en joc, l'Arsenal ha tingut un primers minuts que han sorprès al Barça. Henry, en els minuts 2 i en el 3, ha fet treballar de valent Valdés. Però el Barça s'ha començat a sentir més còmode sobre el camp i a tenir la pilota. Així havien d'arribar les ocasions, com la de Giuly en el minut 8 que ha rebutjat Lehman. El partit era vibrant i anava a més.

És un clam

Fins que en el 17 s'ha produït la que podria haver estat la jugada clau del partit. Eto'o ha trencat el fora de joc venint de la banda esquerra, on l'havia situat Rijkaard de bon principi, i s'ha plantat sol davant Lehman. El porter alemany li ha fet falta i Giuly en la continuació de la jugada ha marcat. L'àrbitre ja havia xiulat la falta, sense deixar continuar la jugada que acabava en gol, però tant l'afició blaugrana com els jugadors l'estaven celebrant. Terje Hauge ha decidit expulsar Lehman. El porter suplent Manuel Almunia ha entrat per Pires.

El Barça dominava i feia el seu joc. L'afició, que té confiança cega en aquest equip, feia més que mai de jugador número 12. Però quan menys ho semblava, en el 37, l'Arsenal ha marcat gràcies a un cop de cap de Campbell després d'una falta que ha assenyalat l'àrbitre. Els 'gunners' s'avançaven però els de Rijkaard s'ho han pres com un esglaó més que pujar, no com un obstacle. Ràpidament han tornat a posar-s'hi i ja en temps de descompte d'aquesta primera part Eto'o, que tornava a jugar al centre, ha rebut una passada interior de Ronaldinho i, després de desfer-se de Touré amb una gran maniobra, ha xutat al pal. Semblava que la sort no estava del costat del Barça.

Som la gent blaugrana

Just en el descans la pluja ha decidit afegir-se a la festa per donar-li un altre toc al partit. Rijkaard n'ha volgut donar un altre més i ha fet entrar Iniesta per Edmílson per intentar trencar el mur de l'Arsenal amb la ràpida circulació de la pilota. Les variacions han fet efecte ràpidament i el Barça seguia sent l'amo del partit per molt que el marcador digués el contrari. Els anglesos s'entestaven en cedir el control de la pilota al Barça, que portava el ritme de joc.

El mateix Iniesta, Deco, Ronaldinho o Giuly portaven el perill a la porteria d'Almunia. El joc era intens i brillant, com es mereix una final de la Lliga de Campions, i les aficions ho acompanyaven amb una autèntica competició de càntics. L'Arsenal, tancat al darrera, buscava els contraatacs cada vegada més perillosos amb Henry i Ljungberg al capdavant. Però sempre es trobaven amb un gran Valdés, que ha evitat en diverses ocasions el 0-2.

Tant se val d'on venim

Els dos equips anaven ja a totes, cada vegada quedava menys per a l'hora de la veritat. Però quan l'Arsenal i la seva afició semblaven més crescuts, ha arribat el gol de l'empat. La mateixa situació de la primera part però amb els papers intercanviats. Eto'o, en el 75, ha aprofitat una gran assistència de Larsson per marcar l'empat (1-1). I cinc minuts després, una nova assistència del suec, que jugava el seu últim partit amb el Barça, però ara des de l'altra banda, ha permès Belletti fer el 2-1 davant el deliri de l'afició blaugrana i l'incredulitat de la dels 'gunners'.

Els últims minuts del partit es jugaven sota un autèntic diluvi. La previsió dels meteoròlegs es complia a última hora. Els minuts anaven passant i l'afició del Barça ja ho celebrava. La segona Copa d'Europa de la història del Barça ja estava més a prop i l'Stade de France s'afegia a Wembley en l'imaginari col·lectiu blaugrana.

Un camerunès, un mèxicà, un francès, un suec, catalans, espanyols, argentins, brasilers, holandesos, tots formen un equip campió. Un equip disposat a guanyar-ho tot i que ja ha fet història. Ara toca celebrar-ho, com ja han fet els jugadors sobre la gespa. El Barça comença el seu domini a Europa que esprem que duri molt i molt anys.




La prèvia

Il·lusió

Sens dubte, aquesta és la paraula que identifica millor l'estat d'ànim del FC Barcelona en les hores prèvies al partit. La sensació que la segona d'Europa és a tocar predomina entre els aficionats del Barça , que, a diferència d'altres casos històrics (Sevilla o Atenes), es veu reforçada per la solvència que ofereix un equip que ha guanyat la segona Lliga consecutiva.

A per la segona!

Avui és el gran dia. El FC Barcelona vol culminar aquesta nit la seva aposta pel futbol ofensiu amb el màxim títol europeu, el segon del club. El Barça de Frank Rijkaard vol recollir el testimoni del Dream Team.

El FC Barcelona afronta aquesta nit (20:45 hores, TVE i Canal ) el repte de sumar la segona Copa d'Europa de la història. I ho fa amb la confiança que ofereix una plantilla que ha demostrat moltes vegades aquesta temporada que en les grans ocasions, sempre respon de manera òptima.

Aquesta virtut i la qualitat de l'equip blaugrana fan que d'entrada molts analistes atorguin al Barça el paper de favorit per aquesta nit. Un qualificatiu que no molesta a l'equip de Frank Rijkaard, que sempre s'ha mostrat molt respectuós contra els seus rivals.

Henry vs. Ronaldinho: Els dos jugadors simbolitzen, per si mateixos, el duel que es viurà aquest nit a Saint-Denis. Es tracta, segurament, dels dos millors jugadors del món, tant per la seva categoria individual com per la capacitat de desequilibrar quan menys t'ho esperes, una virtut imprescindible per afrontar una final.

L'equip de Rijkaard: Malgrat la simbologia de les dues estrelles del partit, tampoc cal oblidar l'esperit col·lectiu que ha identificat sempre aquest Barça. En aquest cas, sense problemes de sancions ni de lesions, Frank Rijkaard disposarà, molt probablement d'un onze format per Valdés, Oleguer, Márquez, Puyol, Gio, Edmílson, Deco, Iniesta, Giuly, Ronaldinho i Eto'o. Es tracta de l'equip més probable, tenint en compte el desenvolupament esportiu de les últimes setmanes i de la situació de Xavi i Messi, que acaben de sortir de les seves lesions.

Jugarà Messi?: És un dels pocs dubtes que queden per resoldre. Des que l'argentí va lesionar-se en el partit de tornada contra el Chelsea, encara no ha jugat cap minut, però en els últims dies s'ha entrenat amb normalitat amb la resta de companys. Si està en condicions òptimes, la seva presència a la banqueta del Barça és per sí sola una garantia per a Frank Rijkaard, que podria disposar d'un jugador capaç de canviar el ritme d'un partit en qualsevol moment.

El rival: L'Arsenal d'Arsène Wegner afronta aquesta final com li agradaria fer-ho a la majoria d'equips: sense pressió. El conjunt de Londres arriba a la seva primera final de la Lliga de Campions després d'haver anat de menys a més i oferint un gran rendiment en les últimes setmanes. A més, la seva solidesa defensiva (només dos gols encaixats a Europa) li atorga un valor afegit.



Patrocinadors oficials


Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona

Segueix-nos a: Facebook | Twitter | Youtube | RSS


Torna a l´inici del contingut d´aquesta plana
Torna a l´inici de la plana