Empat de líder (1-1)

Tot i fer un gran partit, el Barça no ha pogut passar de l'empat amb el València. Villa a la primera part i Iniesta a la segona han estat els golejadors. L'equip de Rijkaard, que s'ha posat com a líder, ha dominat i ha tingut ocasions, però li ha faltat un punt de sort.

Un equip que fa 18 rematades contra una de les millors defenses d'Europa mereix guanyar. Aquests han estat els números d'un Barça que després de patir en alguns moments a la primera part ha fet tota una exhibició de joc ofensiu a la segona. Rijkaard ja havia avisat que el més perillós del València era que marqués primer i quan Villa ha fet el seu gol els jugadors del Barça eren els que més sabien que caldria treballar molt.

La sortida d'Iniesta i les instruccions de Rijkaard a la mitja part han fet que el joc blaugrana fes un canvi radical. El jugador del planter ha fet l'empat i ha estat un dels homes més destacats del partit. Les nombroses ocasions que ha tingut el Barça no han pogut acabar en gol però tot i aquest empat els blaugrana es col·loquen líders (empatats amb el Reial Madrid i el València) per la diferència de gols. El resultat final no ha d'enfosquir el bon joc que ha fet el Barça.

Control fins el 16

Com era d'esperar el València ha sortit a esperar que el Barça portés la iniciativa, i els blaugrana ho han començat fent tot i els pocs espais i les dificultats que tenien. Deco, Xavi i Edmílson treballaven fort a la medul·lar per no perdre el control. El Barça s'apropava més a l'àrea valencianista i utilitzava tots els seus recursos per moure la pilota amb perill prop de la porteria de Cañizares, l'únic que faltava era la rematada.

Per la seva banda, l'equip de Quique Sánchez Flores, tant bon punt creuava el mig del camp, deixava la pilota a les seves bandes perquè Joaquín i Vicente conduïssin els atacs. Zambrotta i Gio s'encarregaven de tenir les bandes ben protegides. Però en una triangulació Joaquín ha aprofitat per deixar la banda i arrossegar Gio al mig, Miguel ha vist el forat, ha pujat i ha fet la centrada que Villa ha rematat a boca de canó. Era l'1-0 en el minut 16 i acabava de passar el que ningú no volia, que el València marqués primer.

Contracorrent

Just després del gol, el Barça ha viscut uns moments d'incertesa i el València ho ha aprofitat per tenir una nova ocasió de Vicente que ha aturat Valdés. Els blaugrana però s'han començat a treure el son de les orelles i han tornat a agafar amb decisió el domini del joc. Però ara ho havien de fer a contracorrent perquè tot s'havia posat tal i com ho desitjava l'equip de Quique Sánchez Flores. Els de Rijkaard per la seva banda intentaven tornar a imposar el toc encara que sempre es trobaven un rival molt ben posicionat de deixant molts pocs espais. Per part blaugrana el més actiu era Messi que feia anar de corcoll Moretti.

Vist el panorama, les ocasions blaugrana havien d'arribar de xuts llunyans, i així ha estat. Ronaldinho en el 27 ha posat un xut de falta a l'escaire que Cañizares ha hagut de rebutjar de manera espectacular. Després ha estat Deco qui ho ha intentant en dues ocasions però els seus xuts han sortit desviats. Però calia estar molt atent a la velocitat del València i l'habilitat del seus davanters, i per si a algú se li havia passat, Villa ha tornat a donar un toc d'atenció quan ha enviat un xut al pal en el 42.

Iniesta per Edmílson

Rijkaard ha vist clar que calia canviar alguna cosa en l'equip perquè sobretot el joc canviés de ritme. Per això ha fet entrar Iniesta per Edmílson. Els resultats han estat instantanis. En el minut 1, el del planter ha fet una assistència a Eto'o i Cañizares ha aturat el xut del camerunès. En el 2 novament Iniesta no ha pogut controlar una passada de Messi dins l'àrea petita. I ja en el 3, una combinació d'equip ha arribat a Ronaldinho, que ha centrat i Eto'o l'ha deixada morta amb el cap perquè Iniesta no perdonés i empatés el partit (1-1). Com ja va passar davant el Levski, el camerunès i el manxec s'havien intercanviat els papers. El golejador passava a ser assistent i el passador era rematador.

Molts intents

I amb l'empat el joc ha fet un canvi radical. El mig del camp blaugrana, amb els tres jugadors 'petits' (Xavi, Deco i Iniesta) era l'amo i senyor del joc. Eto'o i Messi jugaven molt oberts a les bandes mentre que Ronaldinho ho feia de mitja punta pel mig. Amb aquesta fórmula les ocasions del Barça han començat a caure de manera constant. Messi en el 7 i Deco en el 10 i en el 13 han fet aixecar la gent dels seus seients amb xuts que han sortit desviats per poc o que en algun cas han fet que Cañizares s'hagués d'estirar. El Barça mereixia més i l'únic que feia falta era marcar el gol que posés les coses al seu lloc.

Una marxa més

El Barça ja havia posat una marxa més, aquella que l'ha portat a ser el millor equip d'Europa i campió en les dues últimes lligues. Ronaldinho manava i inventava, els jugadors eren concents de la importància d'aquest partit i anaven a totes. Intensitat, emoció, molts desgast físic, és a dir, un partidàs. Xavi i Gio ho han tornat a intentar en el 75 i el 78 però no hi havia manera. Ja en el 84 Rijkaard ha buscat un revulsiu i ha fet entrar Saviola que d'aquesta manera jugava els seus primers minuts oficials de la temporada. L'argentí en el 86 ha tingut l'última ocasió dels blaugrana.

La temperatura tant a la graderia com a la gespa no parava de pujar i tots els barcelonistes tenien molt clar que el seu equip mereixia aquells tres punts. A més, en aquesta fase Eto'o ha reclamat el segon penal que Daudén Ibáñez no ha assenyalat. Però una vegada més el València ha pogut marxar del Camp Nou sumant. Com fa també habitualment el Barça cada vegada que va a Mestalla. Amb tot, el Barça ha sumat un empat de líder.

Un dels rivals directes

En la segona temporada de Quique Sánchez Flores a la banqueta, el valència presenta un equip més compacte i alhora perillós en atac. El seu inici de temporada, com el del Barça, està sent brillant.

Les tres primeres jornades de Lliga han servit per col·locar el València i el Barça com a dos dels líders i ja de bon principi aspirants al títol. L'equip de Quique Sánchez Flores serà, de ben segur, un dels rivals més durs que es trobaran els de Rijkaard si vol aconseguir la tercer Lliga consecutiva. Fins ara els valencians han guanyat els tres partit que han disputat a la Lliga i també el que van tenir a la Lliga de Campions davant l'Olympiakòs. L'únic punt negre del València fins ara han estat els lesions ja que Del Horno, Marchena, Baraja hauran d'estar uns mesos de baixa per problemes físics.

Una defensa sòlida

La baixa de Marchena, que haurà d'estar quatre mesos sense jugar per un problema al genoll, ha fet que Quique Sánchez Flores hagi d'apostar per la parella de centrals formada per Ayala i Albiol. L'argentí i el valencià són la veterania i la joventut. El primer, amb 33 anys, ha tingut problemes amb el club valencià a la pretemporada i ja ha anunciat que aquesta serà la última temporada que jugarà allà. Albiol, de 21 anys, en canvi, és una de les apostes més fermes del club valencianista per al futur. A les bandes, el València compta amb dos laterals de força recorregut, i que tenen ben compensat el balanç atac-defensa. Es tracta del portuguès Miguel per la dreta i de Moretti per l'esquerra. En aquesta posició el València no pot comptar de moment amb un dels seus fitxatges estrella, el basc Asier del Horno.

Físic i força

El futbol que fa aquest València té en el treball físic un dels punts més característics. Aquest vessant del joc es veu reflectida sobretot en el mig del camp amb homes com Albelda, Hugo Viana, Baraja o Edú, de tots ells el que més destaca ara per ara és el brasiler. Edú va arribar ara fa dues temporades de l'Arsenal com un dels fitxatges estrella però una lesió greu en el genoll el va tenir gairebé tot l'any sense jugar. Aquesta temporada Edú ja ha pogut començar a jugar amb normalitat i s'ha convertit en un dels referents de la medul·lar valencianista. El brasiler aporta sobretot el punt de tècnica necessari per a què el València funcioni correctament quan té la pilota.

Un atac potent

Segurament la línia que més i millor s'ha reforçat aquest estiu en el València ha estat l'atac. Quique Sánchez Flores pot comptar per a aquest temporada amb dos jugadors de primer nivell en el futbol espanyol com Fernando Morientes i Joaquín i una de les revelacions de l'italià com Francesco Tavano. L'extremeny ve d'una experiència no massa positiva en el Liverpool i ja en els primers partit com a valencianista ha demostrat que torna a la Lliga espanyola amb força. El cas de Joaquín, per al qual han pagat 24 milions d'euros, encara s'ha de comprovar quina pot ser la seva aportació perquè fins ara només ha jugat en l'últim partit davant el Getafe. Per la seva banda, l'italià encara no ha debutat i tampoc ho farà al Camp Nou ja que no ha entrat en la convocatòria. A aquests reforços cal afegir-hi que el València ja tenia ben coberta la línia ofensiva amb jugadors com Vicente i David Villa. L'asturià ja va ser la temporada passada el màxim competidor de Samuel Eto'o per a aconseguir el 'pitxitxi'.