FCBARCELONA.CAT

Del quasi al tot

Com va dir Daniel Santiago en els parlaments postpartit de la Lliga ACB, l’equip havia estat sempre a un pas dels títols, com la Copa o l’Eurolliga, però amb l’ACB va ser diferent. I és que es va passar del quasi al tot en el tram final de temporada.

Van haver de passar cinc temporades perquè la secció de bàsquet del FC Barcelona tornés a aixecar un títol, en aquest cas el de la Lliga ACB. Però la temporada no va ser senzilla i més quan al principi algunes veus van posar en dubte el nou projecte del bàsquet blaugrana. La bona tasca que es va fer des dels despatxos, en sintonia amb les decisions que es prenien des de la banqueta, va acabar demostrant que el model blaugrana havia estat un èxit i que té un llarg recorregut per endavant.

Una pretemporada amb alts i baixos

La Lliga Catalana i la Supercopa van ser els primers títols en disputar-se. A la final de la Lliga Catalana, el DKV Joventut va derrotar el Regal Barça per 83 a 95 i a la Supercopa els blaugranes van caure per la mínima a les semifinals contra el TAU per 73 a 70.

Coincidint amb l’arribada de l’últim reforç blaugrana, Daniel Santiago, arribaria la primera victòria en Lliga ACB contra el DKV Joventut per 95 a 77. Els mesos anirien passant i els blaugranes anirien escalant posicions fins a arribar a la segona plaça amb un TAU intractable.

La Copa: el TAU superior

La superioritat d’un TAU que passava aleshores pel millor moment de la temporada es va tornar a fer palesa a la Copa del Rei disputada a Madrid. Els blaugranes van superar el Reial Madrid als quarts de final per 83 a 75. Però a semifinals el Regal no va poder vèncer el Baskonia i va caure per 77 a 90 en un partit en què van destacar els 44 punts sumats per Splitter i Rakocevic.

L’Eurolliga, el primer cop d’efecte

No obstant això, els jugadors de Xavi Pascual van seguir creixent amb un joc atractiu a mesura que avançava la temporada. Des del primer rival, l’SLUC Nancy, fins al Panathinaikos, al qual van derrotar tant a casa com en pista grega, van encadenar tot un seguit de victòries que els va portar al Top 16 de la competició europea.

La bona ratxa que de resultats que havien obtingut anteriorment va tenir continuïtat al Top 16, on es van creuar amb rivals d’entitat, com el Maccabi o el Reial Madrid. Tot i la primera derrota a Vistalegre, l’equip es va refer amb triomfs importantíssims com l’aconseguit a Tel Aviv (74-90). Els blaugranes feia 18 anys que no guanyaven a Tel Aviv.

En el play-off de quarts de final, l’atzar va voler que els camins de TAU i Regal Barça es tornessin a creuar. El Barça es va desfer de la seva bèstia negra i es va assegurar el viatge a la Final a Quatre de Berlín, després d’un global de 3-2. Ja a Berlín, el CSKA de Moscou es va imposar a les semifinals per 78 a 82. El Barça, però, va aconseguir la tercera plaça després de superar l’Olympiacos per un còmode 79 a 95.

La Lliga, la culminació d’un somni

El bon joc exhibit pels de Xavi Pascual al llarg de tota la temporada havia de tenir un premi, i aquest va ser el darrer, la Lliga ACB. El seu segell d’identitat: l’aposta per un joc atractiu i tornar a enganxar el públic del Palau s’havien aconseguit.

El TAU va tornar a ser el rival. Després d’haver superat el Pamesa als quarts de final (2-0) i l’Unicaja a les semifinals (2-1), els vitorians es tornarien a trobar amb els blaugranes. Ara, però, la sèrie final, després de l’eliminació dels de Querejeta i Ivanovic en els quarts de final de l’Eurolliga, s’afrontava d’una altra manera.

El primer partit va caure del costat blaugrana (80-82) i va ser la clau a l’hora de recuperar el factor pista. Al final, el Regal FC Barcelona, cinc temporades després del darrer títol, va tornar a fer vibrar el Palau Blaugrana en imposar-se per un global de 3-1.